Sembla com si extraordinari i habitual hagueren de
guardar en la nostra vida alguna mena de proporció.
Vivim l'excés d'extraordinari com un caos que ens
desconcerta i ens perd; vivim l'excés d'habitual com
una rutina que ens ofega i ofusca.
Enric Sòria (Oliva, la Safor 1958)
estel :)