Comuna, comdos...

Les carabasses no han donat massa de si, però els mesos...! Per a què parlar-ne? Cadascú ha prés un rumb diferent: uns treballant, altres ajudant i altres fent menys (queda bonic!).
L'abandonament d'aquest bloc no queda llunyà, per això hem de reprendre la tasca que vam començar. Esta unió mai s'ha d'acabar, xics!

Records, comcinc! xD

Lols

Principis

Ens transferim l'extensa energia que conforma el nostre objectiu primordial. Compartim els nostres pensaments, valorem els esforços de valent, personifiquem el nostre reflex, comptem els minuts que queden per enllaçar-nos en cos i ment. Actual existència, dependència crucial, futur record, necessitat de retornar. Creixent i aprenent serà cert que ens desunirem, però avui entenem la vida per un sistema: deixar-nos endur pel nostre present.

Democràcia?

L'autoritat política es basa a parlar en veu alta.
Quan no es diu res respecte a un problema col·lectiu,
hi pot haver poder,però no hi ha autoritat.
Joan Barril (Barcelona 1952)


Dedicat al rector, per no proporcionar-nos una
argumentació del perquè un "no" al referèndum,
un dels símbols més democràtics.

NO A BOLONYA!!!

No, no i no al Procés de Bolonya.

Facultat de FTC ocupada contra Bolonya,..

Propostes pròximes.

Vos deixe ací unes propostes d'assistència obligatòria.

Divendres 28.11.08... LA PULQUERIA.
Dissabte 29.11.08... DELINQÜENTES.

Divendres 19.12.08... MUCHACHITO BOMBO INFIERNO.
Divendres 26.12.08... BENITO KAMELAS.


http://www.heinekengreenspace.es/



Roser.

records

Imagina't al fons del mar. Envoltat de bombolles, brillants. Dins de cada una un record. Quan l'intentes agafar per tornar a viure'l, encara que siga un instant, la bombolla explota, i el record desapareix d'entre les teves mans. A l'esclatar tots els records, intentes arribar a la superfície, perquè l'angoixa t'ofega; l'esclat t'ensordeix i no et deixa respirar.

estel :)

Extraordinari - habitual.

Sembla com si extraordinari i habitual hagueren de
guardar en la nostra vida alguna mena de proporció.
Vivim l'excés d'extraordinari com un caos que ens
desconcerta i ens perd; vivim l'excés d'habitual com
una rutina que ens ofega i ofusca.
Enric Sòria (Oliva, la Safor 1958)


estel :)